Covo milers de mosquits

bstdr.1

2011-12-21T12:40:00.000-08:00

bstdr.1

Aquest és el primer bstdr d'una sèrie integrada per dibuixos i/o composicions poètiques emmarcades en bastidors de brodar. Cada bstdr és una narració lliure i breu, un salt al buit de la imaginació, el punt de partida d'un laberint, un personatge estrany i suggerent...

Al Drap Art'11 amb Antologia poètica

2011-12-11T01:41:00.000-08:00

http://www.drapart.org/festival-drapart/

Pit-roig sagnant

2011-12-01T06:11:00.000-08:00

Peça per a la instal·lació "La gestació d'ocells", d'Aixovar

Inaugurem LES PEDRES

2011-10-28T05:58:00.000-07:00

Les pedres

Del 29 d’octubre al 22 de novembre de 2011.

Inauguració: dissabte 29 d’octubre a les 19h.

Adreça: C/ Font Vella, 28. 08221 - Terrassa

Horaris:
De dilluns a divendres de 8.30 a 14 h i de 16 a 20.30 h
Dissabtes d'11 a 14 h i de 18 a 21 h

http://projectelespedres.blogspot.com/p/exposicio.html

Intervenció tèxtil en un espai públic

2011-10-17T06:06:00.000-07:00

Al·legoria per a un habitatge digne

Intervenció tèxtil en un espai públic

El motiu d'aquesta acció, que podria semblar purament decorativa, vol ser una reivindicació i apropiació de l'espai públic com a indret de trobada i de relació entre les persones. També pretén ser una crítica a la situació actual de l'estat del benestar i en favor del dret de poder disposar d'un habitatge confortable on viure.

Intervenció tèxtil a la Rambla, portada a terme el dissabte 8 d'octubre al llarg de tot el dia.

Efímers...

2011-09-30T23:40:00.000-07:00

Peça per a la sèrie Efímers, d'AIXOVAR

Poema del cos (1)

2011-09-18T00:38:00.001-07:00

http://poemadelcos.blogspot.com/

La piel más bonita

2011-09-10T10:47:00.000-07:00

Transformació d'una fotografia apareguda a la revista Vogue (setembre 2011)

2011-08-29T11:21:00.000-07:00

Peça inacabada, Poema del cos

http://poemadelcos.blogspot.com/

Organisme multipleúnic

2011-08-06T01:54:00.001-07:00

Una part de l'organisme multipleúnic per al projecte Les pedres

http://projectelespedres.blogspot.com/

Poema del cos

2011-07-17T10:24:00.000-07:00

L´1 de març de 2011 em va ser diagnosticat un càncer de colon. A partir d'aquell dia, la relació que fins aleshores havia tingut amb el meu cos va començar a canviar.

Poema del cos és una reflexió creativa, nua, construïda a partir de materials documentals i emocionals amb els quals vull recrear -més enllà de l'evidència- un estat (gosaria dir) de l'ànima.

http://poemadelcos.blogspot.com/

Gènesi

2011-07-05T10:17:00.000-07:00

Ja fa temps que volia fer una peça a partir d'una gàbia. Una gàbia d'ocell cantaire, convencional (amb la seva funda corresponent); una d'aquelles “presons” amb les quals els propietaris de canaris i caderneres transporten els seus ocellets amunt i avall, i als concursos de cant.

Els ocells cantaires són tan petits... Però tenen una capacitat tan gran de projectar-se mitjançant el cant i el vol, d'expressar una mena d'espurna vital; per a mi són com una mena de símbol de l'ànima.

La funda és un embolcall protector, una membrana gairebé. La llum és ànima engrescadora o engendradora -penso en el procés creatiu- ; i mostra, fa visible, el propi interior o intimitat: un esquelet o construcció d'ombres, una presó. El desassossec.

Les pedres (procés)

2011-07-03T12:40:00.001-07:00

La fuerza del anonimato rompe códigos de visibilidad, de representación, de identidad, de legitimidad, de acceso al mundo. Lo hace no sólo por una potencia de fuga y de disolución sino sobre todo porque nos devuelve el mundo que hay entre nosotros como aquello en lo que estamos involucrados, que nos desafía y que nos exige no aceptar lo dado, rechazar lo que nos separa, hundir las distancias que aseguran el ejercicio del poder. La fuerza del anonimato rompe los códigos que privatizan. Nos lleva hasta los límites de nuestro pequeño yo para mostrarnos la imposibilidad de ser sólo un individuo, incluso de ser exclusivamente humanos.

UN MUNDO ENTRE NOSOTROS, Marina Garcés. El anonimato y lo común. La Fuerza del Anonimato. Espai en Blanc, Materiales para la subversión de la vida. Edicions Bellaterra, 2009.

Les tardes dels dies tres i cinc de juny de 2011 vaig parar una taula -amb pedres, pedaços de tela, agulles, fil...- a l'Acampada de Terrassa, i vaig demanar la col·laboració de la gent: dels indignats, dels simpatitzants i dels passavolants. Els vaig preguntar si volien cosir una pedra: embolicar-la amb tela de llençol blanc i cosir-la. Els vaig explicar que posteriorment les brodaria, i les convertiria totes en una sola peça.

Cada pedra era una persona, cada pedra havia de ser manipulada per una individualitat. Es tractava de fer viva una metàfora, de convertir una acció en acte poètic. L'objectiu era preservar la memòria històrica, el dret a la reivindicació pacífica, la idea de lluita simbolitzada per aquells rocs de la via del tren.

Les pedres, com les persones, desapareixien sota l'anonimat; cada individu esdevenia força en la constitució de l'obra, el seu “jo” s'esvania però es convertia en intenció. L'obra esdevindria una suma d'intencions, una idea d'organisme viu, latent; construït a partir de persones anònimes.

Exposició finalistes Premis Art Fad 2011

2011-06-30T09:29:00.000-07:00

Exposició finalistes premis Art Fad, 2011. FADFEST.

Del 28 de juny al 31 d'agost, al FAD, Barcelona.

Peça: Enyorança, enyorances.

La construcció del LABERINT

2011-05-21T00:58:00.000-07:00

Es tracta d'un tapet-laberint que aglutina, en un llibre complementari (similar al format d'Antologia poètica), elements diversos que nodreixen la idea de “laberint”.

És un objecte per a la reflexió personal o meditació sobre el laberint interior, per perdre's en un mateix; una peça d'utilitat íntima, per gaudir-la en soledat. Té una funció espiritual.

La recopilació d'imatges o motius brodats sorgeix de la intimitat. El llibre és una mena de guia per entrar al laberint, i inclou referències de diversos personatges mitològics: El Minotaure, Ariadna, Dèdal i Ícar...

Aquest tapet (reutilitzat) va tenir en el passat un funció ornamental, però ara s'emmarca en una nova dimensió metafòrica. La decoració pròpia de la peça original, geomètrica, queda intensificada per la forma intrínseca del laberint.

Els fulls dels llibres són llençols usats, comprats al Encants també. M'agrada recuperar-los perquè són materials vius, íntims; estan carregats de l'esperit d'altres persones (en aquest cas també anònimes). El pas del temps i l'ús els aporten una textura i un aspecte que podria fer referència a una mena “d'intimitat invisible”.

Llibre de retrats, projecte

2011-05-07T23:41:00.000-07:00

No puedo dormir

2011-05-03T08:53:00.000-07:00

Mia & Kayla

2011-04-30T22:36:00.000-07:00

Ja fa temps que volia experimentar amb imatges extretes d'una revista destinada bàsicament a públic masculí; jugar amb la transformació d'imatges d'alt contingut sexual explícit en les quals hi apareguessin dones en “actitud lèsbica”. He escollit un parell de fotografies que apareixen a la revista Penthouse num 386. L'objectiu d'aquest treball era generar un xoc mitjançant la contrastació de suports i tractament de la imatge.

He plasmat les imatges directament sobre la tela brodant-les pel seu revers, resseguint-les amb fil i agulla, per tal de traspassar-les d'un suport a un altre (el tapet). La intenció era descobrir de quina manera es transformava la imatge plasmada en un objecte que originalment pertany a un univers femení i considerat tradicional (en el qual el sexe podia ser considerat tabú per a moltes dones).

Penso que la imatge resultant és fictícia, però la seva ficció és distinta a la de l'original; fins i tot resulta íntima i dolça; transportada a una esfera exclusivament femenina, en la qual el públic masculí ha desaparegut.

Mitjançant la utilització d'un tapet, -elaborat per mans femenines en un context social en el qual la dona és mestressa, esposa i mare-, vull reivindicar la tasca anònima i el sabers vinculats a la realització de les labors denominades de “de fil i agulla”, que s'emmarquen en aquest univers tradicional.

Les pedres i l'enyorança

2011-04-29T22:15:00.000-07:00

Enyorança. Enyorances. Pedres velles i arrelades. Preservació d'allò que no volem oblidar i que alhora ens produeix desassossec, malgrat la necessitat plaent que ens (re) genera.

L'enyorança és un sentiment que ens pesa, com una o diverses pedres; però també remet a una bellesa trista. Aquesta bellesa trista és la que m'ha portat a protegir el pes de l'enyorança amb una tela de llençols usats, amorosida per l'ús.

Aquestes pedres, protegides amb cura, són vives com l'enyorança; són orgàniques. De fet, cada una d'elles és part d'un organisme viu en el qual hi batega la sang; tan viu com l'enyorança que ens habita i no ens abandona del tot.

Antologia poètica

2011-03-12T02:00:00.001-08:00

Aquest tapet (reutilitzat) va tenir en el passat un funció ornamental, però ara s'emmarca ara en una nova dimensió metafòrica. El preciosisme original de la peça en magnifica l'expressió final i, al mateix temps, contribueix a exaltar-ne el caràcter orgànic.

La peça és orgànica perquè expressa un poètica visceral, representada pel cor, la sang, el fluid (batec). Recrea una fascinació per la vida secreta, interna; la bellesa oculta dins del cos (o del cor).

Un llibre, connectat al cor, inclou la representació del fluït, de la vida, a fragments o batecs: una poètica connectada al cor.

Mitjançant el brodat, intento rescatar hores femenines: el temps d'una tasca tradicionalment definida per la condició de ser dona. Exploro ànimes d'objectes quotidians, vells, usats; els les robo sense que se n'adonin, i els en regalo de noves. Cada peça és el resultat d'una exploració o exercici poètic; i un intent d'entendre el temps d'execució que hi resta atrapat.

An ella (títol provisional)

2011-02-27T00:54:00.001-08:00

Peça en procés d'elaboració

Un tapet usat: suport, delimitació. Referent: univers tradicional: la dona i la llar. Un cert preciosisme que magnifica el contingut; reivindicació de la “labor femenina”. Tapet + llibre.

La qüestió orgànica: òrgans i fluids. Poètica visceral: el cor, la sang. Fascinació per al vida secreta, interna; la bellesa oculta dins del cos.

El motiu o conjugació de diverses idees sobre la peça:

Quan t'acostes a on jo sóc
lo meu cor venir te sent,
que esbatega dins lo pit
amb inusitat anhel,
e invadeix l'ànima tota
indefinible plaer,
com la presència d'un àngel,
com la presència de Déu.

Fragment de An ella
Joan Maragall

Preparar l'AIXOVAR

2011-02-13T04:54:00.000-08:00

La confecció de la roba de la llar per part de la futura esposa era una tasca imprescindible d'equipament del matrimoni i de la llar. Les noies cosien i brodaven (les seves inicials) llençols i coixineres, tovalloles; preparaven la seva roba interior... Un cop casades s'encarregarien del manteniment, reparació i reutilització d'aquestes peces.

Les peces que integraven l'”aixovar” vesteixen un univers femení tradicional, d'una dona que desenvolupa un rol concret definit socialment; és mestressa de casa eficient, esposa abnegada i mare educadora.

AIXOVAR és un projecte que indaga en aquest univers tradicional femení, a partir de la reflexió i la reconstrucció o reinterpretació de peces d'aixovar confeccionades per diverses dones i que en el seu moment eren part integrant d'aixovars particulars.

Treballs sobre la certesa (2)

2010-12-02T13:50:00.000-08:00

Certezas… A veces tengo una certeza casi absoluta, pero pensar en ella -en toda su dimensión- me resulta abrumador. Por este motivo, he buscado una fórmula poética para definir-la, para constatar de algún modo su magnitud de forma grata e inevitable:

La magnitud de la certeza se halla en el corazón de la mutación más insignificante.

Todo cambio inapreciable, lento, implica una certeza: hojas de otoño raídas, en proceso de descomposición, cáscaras vacías de semillas, pequeños frutos dispersos, secos...

Éstas son piedras de lo inevitable, piedras del sol, del mar, del viento, del día y de la noche. Amortajadas con retales de sábanas viejas, protegidas de los cambios, convertidas en incertidumbres, amuletos casi escapularios; objetos devocionales del orden de la certeza, de la necesidad de la duda.

Per al: Costurero de Aracne

Treballs sobre la certesa (1)

2010-10-21T14:21:00.000-07:00

Projecte llibre de tela, recerca.

La magnitud de la certeza se halla en el corazón de la mutación más insignificante.

A veces tengo una certeza casi absoluta, pero pensar en ella -en toda su dimensión- me resulta abrumador. Por este motivo he buscado un fórmula poética para definir-la, para constatar de algún modo su magnitud de forma grata e inevitable:

La magnitud de la certeza se halla en el corazón de la mutación más insignificante.

Todo cambio inapreciable, lento implica una certeza: hojas de otoño raídas, en proceso de descomposición, cáscaras vacías de semillas, pequeños frutos dispersos, secos...

Guants

2010-10-01T14:23:00.000-07:00

Guantes para tocarte con toda mi alma

Objecte contradictori treballat expressament per magnificar un desig. Guants reconfeccionats per tocar algú.

Camisa de força (Projecte. Cap.2)

2010-09-22T12:31:00.001-07:00

Per sobre de tot, l'acte de brodar és un procés de relaxament, en contrast amb la violència (apaivagada) de la camisa de força.

La camisa és un cop de força i, alhora, un cop visual. Un instant, un sospir... visual; el text en si, no em proporcionava aquesta idea. Brodar un text significa dotar-lo d'una rotunditat especial, d'una permanència aferrada. L'acció de brodar paraula és un acte de fer valdre la permanència del text.

He decidit no brodar un text íntim sinó flors: els braços cosits de flors.

Ara penso que la peça podria esdevenir al·legoria.

Pensar en la intimitat

2010-07-20T10:54:00.000-07:00

Máscara higiénica o máscara para pensar en la intimidad

Para pensar en la intimidad es necesario permanecer en silencio, no escuchar a nadie; que nada ni nadie te perturbe. La máscara higiénica resulta ideal para pensar en la intimidad si uno/a no está en un espacio privado; y también para dormirse o morirse en público. En definitiva: para abandonarse a uno/a mismo/a. (Text brodat en la màscara amb fil blanc).

La intimitat mental, abandonar-s'hi, és gairebé una necessitat higiènica, entenent com a higiene aquell conjunt de coneixements que han de permetre controlar els factors que exerceixen o poden exercir efectes nocius sobre la salut; aquell conjunt de tècniques que han de permetre millorar-la, conservar-la, prevenir malalties, infeccions...

La forma d'aquesta màscara és una còpia del patró d’una màscara higiènica dels anys 40-50 que va pertànyer a un ginecòleg de Barcelona. En aquest cas, però, i he afegit una altra virtut preservativa: la d'ocultar la mirada i ocultar la visió. Pensar en la intimitat és, també, mirar-se a un mateix des de dins, invertir la mirada.

La peça està confeccionada amb tela de cotó (higiènica), però pertanyent a llençols usats, de 2a mà, comprats als Encants (Barcelona-Glòries); llençols anònims, carregats d'intimitat i d'anonimat.

Les paraules són blanques. Les paraules blanques porten intimitat, són paraules-carícia, són paraules-silenci.

Acció o exercici d’emprova:

No veure-hi, no veure’m, no em veuen

Acció exercici promocional:

Proclamar la necessitat d'intimitat mental de manera pública

Acció o exercici de silenci:

Brodar en silenci paraules en blanc

Camisa de força (Projecte. Cap.1)

2010-06-13T08:41:00.000-07:00

Foto: X. Juanhuix

Pensava en la transformació d'una camisa, en dotar una peça d'indumentària d'una funció diferent a l'original per a la qual havia estat confeccionada. Una camisa d'home. Pensava en un joc de contradiccions, en una peça masculina que, un cop modificada, havia de servir-me de camisa de força.

Volia brodar-la, dotar-la de paraula escrita. El fet de treballar-la amb una tècnica considerada tradicionalment femenina la convertia en contradictòria. I aquesta contradicció en generava una altra (no volguda): la confusió d'un dona que pretén assumir rols masculins, que converteix una peça masculina en imatge de la repressió de la feminitat; una feminitat que malgrat tot, està brodada com a testimoni, que es reivindica a ella mateixa mitjançant la tècnica expressiva.

El color, rosa, esdevenia un altre element contradictori: càndid referent infantil, associat a l'educació de les nenes segons el rol tradicional femení. D'altra banda, també resultava contraposat a la idea de “camisa de força”, que comporta un sentit de violència irracional i a la vegada de repressió (també violenta). Brodar paraula escrita reforçava la intensitat del text; el fil escollit, de color rosa, el més semblant al to de la peça, hauria de generar una sensació subtil... no sé com dir-ho: llegir un missatge en la intimitat, de la intimitat...

En un principi vaig pensar en caderneres, volia escriure un text descriptiu sobre les caderneres. M'agraden. Són ocells lliures. Algunes vegades n'he vist, en grup, com busquen llavors alegrement: són una alegria. Pensava en la frustració que representen; són capturades i engabiades, valorades pel seu cant (els caçadors les porten a concursos de cant i fins i tot les creuen amb canaris). Pensava en les caderneres com esperits juganers, com impulsos incontrolables; en la camisa com a representació íntima d'algun tipus de repressió d'aquests impulsos.

Però un cop Mariona Peremateu va portar-me la camisa acabada (li havia encarregat la modificació de l'original), vaig començar a concebre el text d'una manera més íntima. Aleshores, aquells neguits o impulsos reprimits, intuïts vagament, van prendre una altra forma: en el fons m'estava obligant a parlar de mi mateixa d'una manera més evident. Parlar de l'”estrès íntim”.

Foto: X. Juanhuix

De l'”estrès íntim” d'un dia, pautat segons la necessitat de trobar un camí expressiu en una camisa (mapa). El procés i la forma d'experimentar-lo íntimament s'entrecreuaven al llarg de les hores d'un dia. El resultat final: un text personal, extret del diari íntim no escrit d'un dia significatiu; un seguit d'impulsos o experiències, una mena d'angoixa latent que m'esforço a controlar racionalment.

La camisa s'ha convertit, d'aquesta manera, en la superfície d'un diari personal, en el qual reflexiono de manera evident, i també latent, sobre la seva concepció: la peça és testimoni de la seva pròpia elaboració. La camisa esdevé també un objecte contenidor d'un joc de contrastos múltiples, d'estires i arronses, com si estigués intentant deslliurar-me d'ella. A partir d'una reflexió que madura, de forma quotidiana, que creix i de la qual també intento alliberar-me.

I les caderneres encara són aquí.

Prohibido prohibir

2010-06-10T11:21:00.001-07:00

Per al projecte de llibres objecte

Euphorbia Pulcherrima núm. 2

Lema: Prohibido prohibir

Editors: Baxeras - Quiñonero

Mostra de llibres intervinguts, Diada dels Amics 29/05/2010

2010-06-10T09:17:00.000-07:00

Algo flota sobre el agua

Laboratori Creatiu dels Amics de les Arts

Los poemas de María Vileda (Fem Art 2010)

2010-05-02T03:19:00.000-07:00

Partint del lema “La higiene i la neteja”, presento un poema-objecte: un pal de fregar (fregona) que inclou poemes brodats; és a dir, un llibre de poemes: “la paraula netejadora”. Amb la paraula podem netejar malentesos, prejudicis, etc. D'altra banda, un pal netejador i el treball de netejar estan associats tradicionalment a les tasques domèstiques realitzades per les dones. He alterat l'objecte mitjançant la paraula per subvertir-lo d'una manera poètica, convertint-lo en un llibre “plomall” (tipus de llibre creat mitjançant un manat de tires escrites de paper).

El llibre-fregona que presento permet una lectura aleatòria dels versos, ordenada-desordenada, un joc de construcció de poemes mitjançant versos solts, que els lectors i lectores porten a terme segons el seu criteri personal. Reivindico el brodat com a tècnica artística. Està associada tradicionalment a l'univers femení, a un model de dona concret: mare i mestressa de casa. L'utilitzo amb l'objectiu de reivindicar-la com a tècnica artística, emprant-la en nous contextos (no tradicionals), però també per reivindicar el treball de totes les dones que van passar hores i hores brodant (i també fregant), la feina de les quals ha passat desapercebuda en moltes ocasions, menysvalorada enfront d'altres tipus de tasques associades a l'àmbit masculí. Es tracta d'una reivindicació poètica; mitjançant la bellesa i la presentació d'un objecte contradictori.

susúrrame bajo los párpados / despierta mis sueños/ camina a mi lado /cuando la noche oscurece / mi pecho tu voz gota a gota / sabe a lluvia, sabe a hierba / rocío, saliva y tacto/ dulce, sangre, porvenir / amor, casi amor y olvido / cuando hablas / sin mover los labios / sin temer al viento / virgen, camino, nieve / tengo frío, el huir / de los días más cortos / de las aves migratorias / no pertenezco a mi cuerpo / soy en tu piel / sudor que hiela / mi voz se oscurece / se oscurecen los árboles / los pájaros laten despacio / nidos vacíos / cáscaras del alma / la hora del cuerpo triste / pertenece a las arañas / tejedoras pacientes / que arropan a su presa / tu pulso late bajo mi piel / como un animal / no puedo deshacerme de él / sin ahogarme un poco / luna, lunares, cuenta / las veces que te vas / las veces que vuelves / a mi, a tu lado / ausente, desnuda, mañana / para olvidarte / de las sábanas, trapos / para olvidarte limpiaré / los rincones comunes / tomarnos las manos / tocarnos un poco / besarnos /mi voz se abre como una flor / una vez más / cada vez que me besas / me miras, me escuchas / perdí una noche en tu boca / te comiste las estrellas / me dejaste sin luna / perdí la ropa / mi voz es agua, boca, sed / perdí las llaves / dormí en la calle / sin nombre, sin número / perdí el camino a casa / te comiste el sosiego / vomitaste en mi cama / todo lo que yo quiero /cierra los ojos / cóseme los párpados / con hilo de seda / borda despacio / un puño de ausencias / en cada ojo / hasta que sienta / la seda suave / la bolsa de mi alma / está llena de trapos / de billetes de tren / de listas ilegibles / desnuda mañana, luz / despierta mi cuerpo / mis manos, mis dedos / para que pueda tocarte / mi voz es cuerpo y herida / germinan las noches / pasan las nubes / se marchitan los días

De puño y letra

2010-04-05T13:58:00.000-07:00

Tot explorant camises (camises masculines de talles grans), pensant-les com a peces-estructura transformables, vaig intentar construir un llibre a partir de les parts desglossades, descosides. La generació de contingut havia d'estar vinculada a la forma; ambdues recerques, la del contingut i la de la forma havien de correspondre's. La reflexió em va portar a convertir el patró-camisa en un quadern de treball per a ser brodat-escrit o en un mostrari de paraules brodades (treballades de forma expressiva, poètica), individuals, magnificades... Però no em semblava haver arribat allà on volia anar i vaig prendre el punt d'arribada com a punt de partida.Després vaig pensar en dues peces. En la transformació d'una camisa d'home en una camisa de força; i a la construcció d'un “llibre” a partir de quatre punys. En ambdós casos penso en el poder de la paraula brodada i en el contingut, en la seva càrrega semàntica estretament unida a la peça.Un text brodat en quatre punys de de camisa que, units mitjançant traus i botons, formen una seqüència de lectura, desplegable, desenrotllable. Evidencia un diàleg entre la feminitat i la masculinitat (les camises són d'home; parla una dona).

De puño y letra” és la manifestació d'una expressió femenina, una veu reivindicada mitjançant el brodat. El brodat intensifica el sentit de la permanència, cada paraula, cada frase pronunciada està entrelligada al teixit. El text és pensament desesperat, intensitat plaent i a l'hora aclaparadora: esgotament del raciocini. És l'expressió que separa l'autocontrol del desig dominat per l'ansietat. Es tracta d'una construcció semàntica que vincula necessàriament paraula i objecte.

Toma mi pulso constante vital quiero cortarme las venas ríos de savia hojas y flores primavera quítate la camisa y átame por favor ahoga tu sed en mi boca mientras me muero me muero de aquello que pesa y llena la bolsa del alma casi no puedo moverme espero una metamorfosis de carne y huesos de sangre sudor y lágrimas sangre a borbotones palabras soy una muñeca hinchada cuando me acuestas cierro los ojos puedes jugar conmigo puedes pincharme y quedarte con todo mi aire respírame soy una muñeca vestida de azul sangre a flor de piel susúrrame cristales quiero cortarme a pedazos espósame despósame una vez y otra más más pesadumbre a plena luz ahógate conmigo en mi boca busca mi pulso quizás lo he perdido quizás ha huido de mi y late en un pájaro redoblado corazón muero morir de amor amar con la muerte en un puño

L'ocell

2010-04-02T01:35:00.000-07:00

L'ocell, 1999

"Libro camisero"

2010-03-22T14:45:00.001-07:00

Llibres per vestir-nos, vestits per llegir. La necessitat ancestral de protegir-nos, de preservar la nostra existència com a éssers humans, ens porta a pensar en l’ús de la pell d'animals, i posteriorment de la tela, per fer front a les condicions mediambientals adverses. Unes condicions que nombroses vegades eren també espirituals. D’altra banda, la necessitat ancestral d’afirmar la nostra existència, de deixar constància de nosaltres mateixos, ens porta a pensar en ell llibre, en els seves formes més primitives.

Reflexionar sobre els lligams que uneixen el llibre i la indumentària (o la tela) és un exercici creatiu que obre un camp d’experimentació sense límits; tan pel que fa al disseny i a la creació d’objectes anomenats llibres, com a la concepció de peces per vestir un cos. El paper i el teixit, el llibre i la indumentària com a suports culturals, objectes significatius en tant que objectes artístics i funcionals representen, d'altra banda, un dels patrimonis més fràgils de la humanitat.

Diversos materials orgànics, bàsicament d'origen animal i vegetal, han estat manufacturats segons tècniques diverses i han permès fabricar, al llarg del segles, superfícies llises, regulars, primes, resistents. Superfícies o fulls de suport destinats a contenir informació, coneixement; metres i metres de tela destinats a la confecció d'estructures per cobrir cossos. Uns fulls, d'altra banda, que units acabarien definint una estructura peculiar: el llibre. Unes teles que, a més d'embolcallar-nos, serien portadores de text.

Si pensem en la construcció del llibre podem parlar del cosit. Quan unim els fulls, per després enquadernar tots els plecs conjuntament, diem que “els cosim”. Igualment fem servir la costura per unir les diverses parts d'un vestit, desglossades prèviament segons un patró. El llibre és acumulació de fulls i, de fet, és aquesta acumulació allò que el caracteritza tradicionalment com a llibre. Contràriament, el vestit és una distribució de fragments, una composició en superfície i s'estructura segons una forma ideal: un cos, el nostre cos. Malgrat tot, tant llibre com vestit són continent i contingut, contingut i continent. Tant el llibre com la indumentària expressen i s'expressen. Si féssim un pas més enllà de les fronteres entre l'objecte llibre i l'objecte indumentària...

Podríem diluir-ne els límits mitjançant exercicis d'intercanvi: a partir de generar experiències amb el llibre com a forma de vestir, o amb el vestit com a suport narratiu, per exemple. I si féssim un pas més enllà, podríem considerar-nos a nosaltres mateixos llibres si en algun moment ens expliquem com un llibre obert o com un llibre sense fulls (bé o malament). Potser podríem vestir-nos amb llibres, potser podríem despullar-nos per crear-ne de nous.

Text per a Human Book d'Elisa Pellacani

Amors i desamors

2010-03-22T13:44:00.000-07:00

Per al taller de poesia visual, dinamitzat al

Laboratori Creatiu dels Amics de les Arts

Sacrificis petits

2010-02-23T14:44:00.001-08:00

Zel

2010-02-21T13:54:00.001-08:00

Zel

2010-01-24T14:03:00.000-08:00

Zel és un llibre desglossat en cinc estructures, disposades una dins de l'altra de petita a gran (efecte matrioshka); que inclouen text i il·lustració, i mitjançant les quals s'explica una història en cinc seqüències amb text i il·lustració brodats. Per llegir-lo cal descloure cada una de les peces, que són les pàgines. Zel és una expressió del desig contingut. Un desig que es gesta mitjançant la paraula i que transforma íntimament i progressivament l'ésser fins a convertir-lo en desig. Zel és un llibre que cal descloure (primer una pàgina, després una altra, lentament); fins arribar al cor, al secret conclusiu. Zel és introspecció, que en descloure's s'expandeix (al cor hi ha papallones que s'escapen, són els fruits del zel, o del cel). Zel és l'embolcall protector que amaga una metamorfosi.

DRAP ART 09

2009-12-10T13:45:00.000-08:00

Aquest any participo al DRAP ART 09 (exposició) amb tres brodats en cabell sobre llençols vells. Els treballs realitzats amb cabell humà, brodats o elaborats amb altres tècniques en forma de joies o elements decoratius, van gaudir d'una gran popularitat en la societat romàntica del s. XIX a Occident. Eren objectes que vinculaven homes i dones amb la mort, l'amor i el record. El cabell humà, a més d'aportar una estètica molt particular, transmet una idea de pertinença.

Amb Les teves mans (1), (2) i (3) vull provocar un descontext, reivindicar l'ús d'un material orgànic i una tècnica tradicional per a expressar una intimitat secreta d'una manera poètica i gens convencional.

Metamorfosis del llibre

2009-12-08T07:17:00.000-08:00

Participo a:

EXPOSICIÓ: Metamorfosis del llibre 1.0

COMISSÀRIA: Magda Polo Pujadas, presidenta de l’A FAD.

Metamorfosis del llibre és un projecte expositiu constituït per diverses exposicions: Metamorfosis del llibre 1.0, Metamorfosis del llibre 2.0, Metamorfosis del llibre 3.0 i Metamorfosis del llibre 4.0... El títol de metamorfosis té a veure amb les transformacions que pot tenir un llibre d’artista o llibre objecte.

L’objectiu primordial d’aquestes metamorfosis serà homenatjar el llibre d’artista i el llibre objecte. Donat que hi ha diverses definicions per a aquests tipus de llibres, entendrem per a llibre d’artista l’obra d’art que pren com a suport el llibre i el llibre objecte el que pren com a concepte el llibre. La primera exposició, Metamorfosis del llibre 1.0, tindrà com a seu la Universitat de Cantàbria, a Santander.

A FAD

El 10 de diciembre. Pabellón de Gobierno, patio interior. 10.45 h. Se inaugura la exposición “Metamorfosis del libro 1.0”, que podrá visitarse hasta el 10 de enero. Organiza: PUbliCan - Ediciones de la Universidad de Cantabria.

"Desaliento"

2009-11-04T12:31:00.000-08:00

Per fi he acabat el poema il·lustrat “Desaliento” estarà exposat del 2 al 7 de novembre a la llibreria La Central (del Raval), amb motiu del IV Festival Internacional de Llibres Il·lustrats "Como Pedro por mi casa" que organitza Julia Pelletier.

Taller de brodat poètic a QUELCOM

2009-10-11T14:29:00.000-07:00

El punt de partida inicial del taller “T'agradaria arribar els orgasmes més fàcilment?” va ser una posició crítica respecte el mercat de consum, la immediatesa i l'anulació de la creativitat individual; així com la reivindicació d'una tècnica tradicional (el brodat) i de les seves possibilitats plàstiques a partir d'una nova utilització.

El taller va ser pensat com a trobada informal, acte social i relacional, en definitiva: com la creació d'un espai d'aprenentatge on compartir una experiència creativa. Com un espai per reivindicar el temps d'execució, valuós i lent, com a part de la creació individual i, alhora, convertir l'experiència en un acte poètic.

El punt de partida de la creació artística va ser la poesia visual i objectual; com a procés constructiu de sentit i bellesa mitjançant la utilització de figures retòriques, conscient o inconscientment, i l'expressió individual, íntima. El taller va consistir en la construcció de sentit poètic a partir de la combinació d'un dibuix (un nu femení) per a ser brodat, un objecte i una paraula que els participants van haver d'escollir i integrar en la composició. A aquests elements s'hi afegien les possibilitats plàstiques, a explorar, de la tela i del fil.

Els assistents van realitzar el brodat amb punt de costura i/o punt de tronc; punts senzills però que permeten realitzar un traç lineal. El fet de tractar-se d'un procés d'execució reflexiu en un primer moment, i lent i potenciador de les habilitats manuals, després, així com d'un procés de descoberta de nous recursos expressius, va convertir aquesta l'experiència plàstica en una activitat molt gratificant.

T'agradaria arribar als orgasmes més fàcilment?

2009-09-27T06:18:00.000-07:00

És un taller de brodat eròtic i poètic, en el qual podeu participar el diumenge 4 d'octubre de 16,30 a 20h, als Amics de les Arts (Terrassa), i en el marc del projecte QUELCOM.

L'he pensat com un experiment creatiu, amb l'objectiu de reivindicar la sensualitat manual i expressiva individual enfront de l'artificiositat de certs productes existents al mercat, destinats a millorar la nostra vida sexual. Per reivindicar l'expressió personal, íntima i original, lenta i relaxant.

El taller consistirà en la realització individual de petits poemes. Els participants hauran d'escollir un dibuix, un petit objecte i una paraula, amb l'objectiu de construir un petit poema. Podran experimentar les possibilitats plàstiques del fil i l'agulla, i el teixit, combinats amb altres elements; i, alhora, treballar la metàfora com a recurs expressiu.

És un taller per a adults. No cal saber cosir ni brodar, les persones participants n'aprendran durant el taller; només cal tenir ganes d'expressar-se.

QUELCOM: procés de creació col·lectiva als Amics de les Arts

2009-09-11T04:30:00.001-07:00

“Quelcom és un procés. És alguna cosa a fer, a pensar, a comunicar. És el què i el com. El com es fa, el com es pensa, el com es comunica. No és només el resultat, és la fórmula, l’equació. És interacció i és interdisciplinari. És un grup de cinc persones que treballarà en comú sobre una proposta. Cinc creadors de diferents edats, procedències i disciplines artístiques, tècniques i/o humanístiques. Cinc trajectòries que conflueixen en un objectiu, enriquint-lo amb l’experiència de cadascuna d’elles.” L'organització.

Jordi Fernàndez, organitzador, i el filòsof Josep M. Casasús, amb els artistes. Diari de Terrassa, 09/09/09.

El plaer del des context

2009-09-03T10:53:00.001-07:00

il·lustracions

2009-07-04T14:27:00.001-07:00

Retomar la lluvia

2009-06-15T14:39:00.000-07:00

Retomar la lluvia

Como tantas otras veces, mientras la ciudad se diluye bajo el agua. Recuerdo: es casi como rozar tu espalda desnuda, levemente. Llueve y retomo tu mano. La ciudad me devuelve la calma. Acurrucado entre las sábanas: pequeño animalito de los sueños feroces, voraces; carnívoro. Soñaba con morderte un pie, la almohada. Devoro los restos de tu cuerpo. A veces: animalito agazapado tras la puerta, con los dedos impregnados. A punto de traspasar el umbral de tu dolor. Que cae, con la rapidez de un suicidio improvisado. Me arrastra. Tengo miedo, a punto de derramarte. Amarte. Derramar el vino, mi copa en tu boca, como el olvido, por todo mi cuerpo, sin cauces. Todo yo me agrieto como la arcilla, sediento. No se controlar el dolor de la belleza, atesoro los restos de tu cuerpo. Intentaba recordar de que manera, hace ya tanto tiempo, alimentaba tu piel. Quizás de aliento y saliva. Queda aquello que se agolpa, allí abajo, entre el colchón y las sábanas.Y tras el ventanal abierto de par en par, el balcón, y la barandilla de hierro: múltiples capas de pintura hasta el tuétano oxidado. Y la ciudad que ya no existe.

Cuando te amo

Llibres imaginats, fets realitat

2009-06-15T13:58:00.000-07:00

El dijous 23 d'abril d'enguany, la plaça Sant Just de Barcelona va convertir-se en la PLAÇA DELS LLIBRES IMAGINATS, un espai de presentació del llibre com a mitjà d'expressió i objecte d'investigació artística, trobada amb els autors, les autores i els seus mètodes de fer llibres. Entre els actes que van omplir la plaça: la inauguració de l'exposició IMAGINE BOOK, el llibre d'artista des de l'objecte únic fins a la seva edició, per l'Associació ILDE i presentació del catàleg a càrrec d'Elisa Pellacani. El catàleg (en el qual he tingut el gust de participar amb un parell de peces), obra d'Elisa Pellacani, és un recull de propostes i reflexions: llibres artesans, imaginats i fets realitat, fantàstics; de gent que no toca de peus a terra sinó el cel amb les mans, com l'Elisa.L'Exposició IMAGINE BOOK, Internacional i Itinerant de Llibres d'Artista va poder veure's al Centre Cívic Pati Llimona, del 25 d'abril al 15 de maig.

Just for you!

2009-06-02T10:22:00.000-07:00

S'ha fet esperar... però s'ho val. Podeu fer un cop d'ull a en GLUPS!, a la pàgina 13 de Just For You, designs from the heart, de Pablo Correa, editat per Index Book, BCN, 2009. Una recopilació de 400 obres molt personals, íntimes: objectes, targetes, cartells/logotips, il·lustracions/fotos; un bon grapat de propostes pensades amb el cor..

Milers de mosquits com un desig

2009-04-18T02:08:00.000-07:00

El dijous 26 de març, 22,30h, a Les Pupil·les Gustatives (Terrassa)

Jordi Serra i Javier Amilibia van actuar poemes de Roser López

El desig en estat de gestació en fa sentir vius. De vegades ens sentim com el vent o com un gos que udola; no gosem dir el que volem, el que la pell ens reclama, el que volem sentir, mossegar...

El llibre-capsa i la intimitat

2009-03-23T11:39:00.000-07:00

Feia temps que pensava en una forma tancada que pogués obrir-se “agradablement”, que signifiqués secret i fragilitat alhora; pensava en alguns tipus de flors, formes tancades o a mig obrir; la tela, el cotó, la planta ja és en si mateix un element vegetal que es desclou. Pensava en un capsa i, a dins, com un secret, una història breu: uns instants d'intimitat. La forma que va prendre aquesta intimitat és la d'una reflexió petita, unes poques paraules i uns moments del cos i d'una espera. Un dia vaig descobrir una forma concreta, d'una capsa de bombons, i em va seduir perquè la capsa podia descloure's com una flor, l'estructura del cub perdia la seva rigidesa en destapar-lo i els plecs, gairebé com pètals interiors, es “deixondien”.

Creo que he perdido algo,

quizás sea un camino.

No lo encuentro.

Llueve. No apetece salir a pasear,

prefiero tumbarme, cerrar los ojos;

pensar que la ciudad se diluye

bajo la lluvia.

Un barquito de papel

es un medio de transporte excelente.

Te espero. No tardes.

Foscors i belleses

2009-03-21T04:11:00.000-07:00

Vint anys de dolor, el tercer llibre d'en Pere Ginard, il·lustrador, cineasta i cofundador de Laboratorium, és un viatge fosc i bell alhora. Arnau Ballester, a l'epíleg, diu: “l'art mallorquí més audaç és implosiu”, i qualifica el treball d'en Ginard “d'un mal rotllo de gran bellesa”(...); “els seus mons projecten el desastre com una part bella i substancial de la vida”.

Tot degustant pàgina a pàgina aquesta mena de desassossec lent i, en certa mesura, torturador, penso en l'abandonament a una intempèrie molt íntima, en el dolor sota la pell de l'existència: un crit de silenci; en la presència i l'absència, en espais quiets i callats. En diferents foscors: en la foscor del vol de l'ocell rapinyaire; en la fragilitat dels mosquits al voltant del llum, com fiblades doloroses; en l'assumpció del pas del temps; en la buidor quotidiana dels objectes i els espais que ens envolten.

Més pàgines per a DESALIENTO

2009-02-25T20:41:00.000-08:00

A poc a poc vaig acabant-ne de noves, la confecció de cada una d'elles s'està convertint en una mena d'idil·li.

Cielo y rasguños

el invierno se acurruca

en los nidos vacíos.

La soledat més bella

2009-02-25T11:39:00.000-08:00

La soledat, espai per a la introspecció i la reflexió, permet descobrir-nos a nosaltres mateixos i, d'aquesta manera, assaborir profundament les relacions (íntimes) amb el que ens envolta. Som únics, i és quan ens penetrem que prenem consciència de tota la nostra potencialitat com a éssers humans. Saber-nos ens permet buidar-nos, transmetre'ns d'una manera més intensa i acurada. Bella, potser.

Soledades (2008), de Neus Moscada amb il·lustracions de Chiara Fatti, és un conte (per a totes les edats) d'una nena, Soledades, que reflexiona sobre els beneficis de la soledat: ...porque solo estando sola / leo las letras bailando/ en palabras que puedo tocar.

Jimmy Liao, explica emocions mitjançant els seus dibuixos (i textos) a Hermosa Soledad (2004): ...haber tocado fondo en la vida me ha dejado sólo una vaga melancolía, una hermosa soledad.

"Llibre d'artista i llibre objecte" a La Massana

2009-02-14T07:20:00.000-08:00

Fer camí. La intenció de continuar fent camí em va portar a La Massana, a inscriure'm al curs que va començar el 16 de gener de 2009, impartit per Elisa Pellacani. L'objectiu: explorar les possibilitats de la tècnica del brodat sobre tela i la concepció de llibres “artístics”.

Instant book

François Matton

2009-02-13T15:26:00.000-08:00

“Ante mis ojos existen romances...” dic jo. Matton presenta un seguit de cròniques poètiques articulades mitjançant les incògnites narratives de mirar allò que ens és proper i quotidià, mitjançant un seguit de dibuixos extrets de la realitat més propera. La resposta de Matton vincula imatge i paraula d'una manera suggerent, estimulant. L'autor gesta i presenta una realitat única, nova, que sorgeix de la seva mirada poètica, de la fusió personalíssima d'imatge i paraula.

Aparentment

2009-02-12T10:14:00.000-08:00

Hi ha una lentitud en l'acte de brodar, una certa paciència d'execució, una calma. Una lentitud que comporta una relació estreta amb la tela, el fil, l'agulla; una relació íntima, personal. Una intimitat que queda plasmada, atrapada, punt a punt. Em pregunto com he de traduir aquesta intimitat, de manera que puguin conjugar-se les imatges i les paraules d'una manera equilibrada. La intimitat expressiva, la meva, la dels altres, la del que m'envolta: dels paisatges, dels objectes. Allò que és aparentment banal, per la seva condició d'íntim i quotidià, és bell perquè és “íntim d'algú”, perquè li pertany.

Llueve. No apetece salir a pasear. Prefiero tumbarme, cerrar los ojos;

pensar que la ciudad se diluye bajo la lluvia.

Il·lustració i brodats

2009-02-12T09:32:00.000-08:00

Les possibilitats del brodat -de les diferents tècniques-, utilitzat no només amb finalitats decoratives sinó com a tècnica d'il·lustració, són molt grans. La força visual, l'atracció, que pot arribar a tenir, a despertar, és molt atractiva, intensa, gràcies en part a les potencialitats expressives dels materials: teles i fils. Però també per les opcions tècniques d'aplicació i d'experimentació que ofereix. Els treballs d'Eleanor Bowley, Richard Saja o Jenny Hart en són un exemple.

Eleanor Bowley

Richard Saja

Jenny Hart

Desaliento

2009-02-08T05:06:00.000-08:00

Desaliento

Havia de ser el 2n llibre, però encara està en fase d'execució. Es tracta d'un poema desglossat en diverses pàgines, il·lustrat; amb dibuixos i textos brodats sobre tela, unes quantes transferències i paper de seda.

(fragment)

Desaliento reiterado que alimenta

y estremece, en mi, tu voz y tu silencio,

y enmudece mis palabras;

espacios vacíos que olvidamos

nos incumben y nos rompen,

acontecen y subyugan el aliento,

tu boca, que nos une y nos separa.

Destilar tu sangre: mi tinta,

mi saliva, para inyectarla

en ojos sin patria de paisajes.

Tu cuerpo es tregua de aguas

que añoran los límites certeros.

Desalojo. Alivio de un cielo: lluvias

comprimidas, plomo de aves moribundas

como pequeños corazones, verbos

transitorios en frases sin persona

como amarte tan despacio.

Teles i fils, textos i il·lustracions

2009-02-08T03:15:00.000-08:00

Ornitología sentimental

És el meu primer llibre, realitzat durant el curs d'edició de llibres il·lustrats, a la llibreria La Central (del Raval), a BCN; impartit per Julia Pelletier. Es tracta d'un experiment que combina dibuixos i textos brodats en tela i collage en paper. L'objectiu: experimentar, construir imatges poètiques; elaborar un mini-catàleg de sentiments on els ocells són els protagonistes principals: lliures, voladors, fugissers.

Llibreria La Central (del Raval), gener 08-febrer 09

NINOOS!

2008-06-07T12:19:00.000-07:00

Els Ninoos!

Un projecte de reciclatge creatiu de Roser López i Xavier Juanhuix

http://www.myspace.com/glupsmyspace

L’objectiu principal del projecte és reivindicar el reciclatge i les seves possibilitats creatives a partir dels mitjons. Els objectes que presentem són el resultat d’un procés d’exploració creativa mitjançant la deconstrucció d’unes peces quotidianes d’indumentària, habitualment ignorades, per construir un nou objecte. Treballar les possibilitats plàstiques que els mitjons ofereixen ens permet comprovar que el seu reciclatge pot ser estèticament molt ric.

Els personatges que hem creat són ninos però estan vius. Són una projecció de nosaltres mateixos i per això estan afectats per la quotidianitat que ens envolta, i que molt sovint reconvertim irònicament. Amb els nostres personatges representem una paròdia del món fictici dels ninos i les nines de joguina, que alhora vol ser un retorn impossible a la infantesa.

Volem compartir els nostres personatges amb el públic i, per aquest motiu, els hem dotat d’un espai virtual individual a Internet (a la web www.myspace.com). Mitjançant aquesta plataforma, cada personatge es presenta, comparteix les seves vivències i interacciona amb suposats éssers de carn i ossos i altres entitats individuals amb personalitat pròpia.

Hem creat 6 personatge diferents, tots ells elaborats amb mitjons de segona mà i altres materials reciclats. Cada un d’ells té una personalitat pròpia que pot distingir-se gràcies al seu aspecte físic però també si s’observa el comportament que el caracteritza.

Els mitjons permeten unes possibilitats creatives de modificació molt elevades ja que estan fets de teixit de punt, essencialment elàstic. N’hem intentat aprofitar les formes bàsiques, que hem moldejat mitjançant el tall, el farcit i la costura. Els dissenys decoratius, els colors i les diferents textures de les peces bàsiques també tenen els seu protagonisme i defineixen la personalitat dels Ninoos!.

Desembre 2007

Festival internacional de reciclatge artístic Exposició col·lectiva Drap Art 07 al FAD. 14, 15 i 16 de desembre.

Selecció per al llibre: JUST FOR YOU, designs made by the heart de Pablo Correa. Ed. INDEX BOOK Tardor 2008

AMB EL COR A LA MÀ

2008-06-06T15:01:00.000-07:00

La reutilització i transformació dels objectes pot esdevenir un acte poètic que concentra la seva força en la generació de metàfores, en la plasmació de la seva potencialitat expressiva. La participació del públic en aquest joc en multiplica l’experiència i estimula la reflexió sobre les coses que ens envolten, la relació que establim amb elles i el seu significat.

Exposició: Veus en off Del 15 de maig al 17 de juliol de 2008. Escola Municipal d’Art. C/ Colom 114, 08224 Terrassa. Horari: Obert feiners de 16 a 22h.

Amb el cor a la mà és un projecte que es basa en l’intercanvi d’amors, formes i funcions. Proposo un joc: transformar guants en cors, mitjançant un acte de reciclatge creatiu i, al mateix temps, materialitzar una metàfora.Tots els objectes tenen una vida pròpia que dota de sentit la seva existència i que, en aquest cas, pot convertir-se en una història d’amor.

Teniu un parell de guants que no feu servir? Ja no els estimeu? Voleu desfer-vos d’ells? Porteu-los i deixeu-los a la bústia; anoteu-hi el vostre nom i telèfon. Expliqueu alguna experiència, sensació i/o memòria dels vostres guants.

Amb totes les peces recollides, portaré a terme un projecte de transformació dels guants en cors, un acte d’amor que servirà per donar-los una nova vida. Tots els participants rebreu un cor-mà d’una altra persona en adopció per estimar-lo.

M + R = fp

2008-06-06T05:09:00.000-07:00

FOTOS:MARCFOTOGRAFIA

http://www.myspace.com/marc_fotografia

59.

No et diré les paraules

que em cremen a les mans

quan el desig em segresti la veu

i m’ompli la boca de cendra.

60.

Suportem el vidre, recompensats,

inevitables, com la suma

de tots els vents d’un arbre.

56.

A FLOR DE PELL

A flor de flor, els llavis:

metzines que a la pell

hostatgen una veu

que no crido:

paraules que nego

i que m’esberlen

per dins, si a flor

et retorno la pell

als llavis.

55.

Saber d’un cos

que és una geografia,

un sinònim de frontera.

Bescanviar tota la sang per saba

amb la certesa dels ocells

malgrat tota la ciutat,

sota el pes de les hores,

o en la distància més curta

entre dos mots. Arrelar-se.

Intentar enfosquir

una habitació al matí

és inútil si la llum

esmola una persiana vella.

48.

DISTÀNCIA

De la fulla a l’arrel

si ens besàvem

com la terra enyora l’aigua,

per sobreviure als ocells

morts a ciutat; perennes

de la llum que ens sintetitza.

Lúcids, si ens miràvem

amb el batec de les ales

congelat a la retina.

PARAULES

2008-06-06T04:59:00.000-07:00

15.

Covo milers de mosquits

com un desig

sota la pell d’hiverns remots.

22.

DERIVA

Als ulls retens fugacitats d’estels

caiguts en aigües fondes.

Trenco onades al teu cos

sense treva, en clau de lluna

et navego sense el Nord

d’una conversa presa.

A port perdut, els teus límits

són atzars d’un far vell

corrupte de salobre el persevero

encesa. Tocar-te és ancorar-me.

24.

Desfàs totes les passes, descalces

d’un camí que et mena a un cos,

per traduir a silenci ple i saliva

tots els ocells caçats a cegues.

25.

Al teu cor, pres, regolfen els batecs

de tot un dia. Alhora has malgastat,

en ebrietats, silencis i certeses

anònimes de pluja. I en l’avidesa

insomne remous la terra humida,

erma d’un cel llevat de llum.

42.

Cau la llum i la bonança,

i els dies, amuntegats

en un racó, desglacen

la carn d’alguns records.

Als ulls, tens tot el cel

i els crits, de les falcies

que et seguen les parpelles.

47.

Tinc un fred sota la pell

que és com el vidre, transparent;

em descobreix el cos, i el cel

com si fos carn que es desfibra.

He sentit els llamps

com una voluntat que rebenta

les pedres; i l’aigua del mirall

gota a gota, afuada, com la saó

que m’ofega després de la pluja.

49.

CREURE

A l’alba, quan la terra comenci

a podrir-te les puntes dels dits

i al cel qualli la llum, espessa

d’ignoràncies com l’herba tendra,

com els conreus negats d’un delta.