Sobre l'art tèxtil

Cada vegada que intento reflexionar sobre l'art tèxtil, acabo pensant en una definició d'art.

Crec que una obra d'artística és art, disseny i artesania.

Segons el diccionari.cat d'Enciclopedia Catalana, ART és l'habilitat o destresa adquirida amb l'estudi, l'experiència, l'abnegació; un sistema de preceptes i de regles per a fer bé alguna cosa. DISSENY és una representació gràfica i càlcul de les dimensions d'un objecte a fi de definir-lo unívocament i fer-ne possible la construcció; ARTESANIA és la producció d'obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà.

Penso que un objecte artístic és un mirall de doble cara, (un d'aquell miralls que moltes dones tenim al bany per efectuar neteges i depilacions facials de manera detallada, acurada...).

Si faig un exercici màgic de metàfora, puc afirmar que en una de les cares d'aquest mirall que és l'objecte artístic ens contemplem vells i savis. I en l'altra cara ens veiem joves, agosarats i audaços. L'objecte en sí, en definitiva, és un mirall on ens veiem a nosaltres mateixos reflectits, tal com som, el nostre interior i exterior, situats en un context determinat.

L'exercici màgic de metàfora em porta a una certesa íntima que m'agrada.

Creure que l'objecte artístic ha de contenir l'experiència sàvia i vella del treball; un esperit jove i agosarat, una posició volgudament crítica; i al mateix temps ha de ser ser fruit d'una projecció, ser personal, útil i bell, en un context actual.